diumenge, de setembre 11, 2005
Educació, "zona zero" ?
Sembla que cada curs iniciem la feina des de “Grau zero”. Obligats a ensenyar una sèrie d’hàbits elementals que suposadament ja s’haurien d’haver après…. Hàbits tan basics com ineludibles: estar asseguts, no cridar ni barallar-se , escoltar i acceptar la ració de sentit comú, de límits i d’inhibicions per poder-se acomodar a les regles pròpies del lloc on són, de cos present almenys. Sense aquests hàbits mínims no hi ha qui pugui articular raonablement qualsevol aprenentatge individual , i encara menys, els valors i conductes fonamentals que avui anomenen civisme i ahir urbanitat. Aprendre es , també , renunciar i acceptar límits i responsabilitat. Per part dels alumnes els models de virtut són els grollers arquetips de mediocritat , banalitat ,ignorància: aquest models configuren la pitjor de les educacions. Aquest col·lectius fan de referència on amplificar la ressonància del mecanisme de suspensió de la voluntat individual i d’entrega obtusa i regressiva a la massa com a unitat autònoma.. La tasca dels mestres, educar , es enmig d’aquest procés de selecció del que és lúdic , desinhibició moral , elogi de la ignorància, de soroll i de por . La crisi és d’un model cultural. La casa , l’aula , i la ciutat eren llocs fundacionals. Un mal clima fa gairebé impossible la idea il·lustrada de l’educació com a via real a la cultura individual i col·lectiva i , finalment a la democràcia com a ordenament civil interioritzat i no merament coactiu. |
# posted by Ferran Borrás i Guillamet @ 09:48 
